container igac

 

 

11/12

Cicle: Sorpresa. Curator: Sol Riera

img01

Anatomy of a virus (+18) / Núria Güell

img01

Epifania de Latung La La / David Ymbernon (text Sol Riera)

img01

Anything Goes / Oriol Vilanova

img01

ser en el desésser / Roser Bover

img01

Caos / Kimmo Heikkilä

img01

Sistemàticament organitzatiu. Presentació sistemàtica. Error sistemàtic / Kim Simonsson

img01

Re-presentació / Àngel Corral

10/11

Curator: Magdala Perpinyà / ser en el desésser / Re-presentació. Curator: Antoni Altarriba / Caos / Sistemàticament organitzatiu. Presentació sistemàtica. Error sistemàtic.

09/10

Cicle: Ficcions. Curator: Jean Calens

img01

No penseu en una pilota vermella / Pierre Grangè-Praderas (text Joan Calens)

img01

si us plouf / Thierry i Bruno Lahontâa (text Joan Calens)

img01

Fixar l’efímer Esvanir l’etern / Alícia Casadesús

La mirada. La mirada que mira. La mirada sobre el món i les coses. La mirada que fa el món i les coses, que ens dicta les coses i el lloc. El lloc. El lloc que la mirada converteix en espai, en paisatge. El lloc que fem i que som. El lloc que ens fa i pel qual som. La mirada sobre el paisatge. La mirada que sempre pren alguna cosa d’allò mirat, que se n’endú sempre alguna part per guardar-nos-la ben endins en el temps.

img01

Badall, una inspiració / Xavier Maristany

Dels son que produeix el nostre cos, n’amaguem aquells que produïm de forma involuntària. Racionals, civilitzats com som, ocultem de la seva exposició pública els pets, els rots, els sorolls dels budells quan tenen gana o els badalls quan denuncien avorriment. Protegim sempre la visió aliena de la nostra boca quan per allí hi surt un badall o una tos. L’interior és un espai privat que no s’ensenya sinó és codificat: la veu cantada o parlada.

 

img01

D'estar a estar / Antoni Clapés

Aquesta mostra no pretén ser exhaustiva per res ni en res. Simplement tracta de ser evocativa, induir a la reflexió: que l'espectador rebi un certs impactes -visuals- que el menin a fer la seva particular reflexió a partir de les propostes que es presenten en aquest espai expositiu: bàsicament, una manera altra de relacionar-se amb el llenguatge, que és tant com dir una manera altra d'entendre la vida i de viure-la.

img01

El demiürg i el bruixot / Marc Fourquet

El que fa Marc Fourquet no és només un "simple" acte de reciclatge artístic sinó que es tracta d'un gest poètic que té molt a veure amb allò que, des dels pares de la nostra cultura, s'ha entès per creació.

08/09

Curator: Víctor Sunyol / Fixar l'efímer Esvanir l'etern / Badall, una inspiració / D'estar a estar. Curator: Eudald Camps / El demiürg i el bruixot

07/08

Curator: Glòria Cot

img01

Omphalos / Tom Carr

Subversió del pla i del centre, a la recerca de la indeterminació que fa possible conduir el pensament vers noves concepcions de l'espai. L'Omphalos com a fita, lliga a través de les referències a Delfos i Apol·lo a la Grècia Arcaica, la paraula oracular i el desplaçament colonial, en un moviment tortuós, que prenent el melic com a coordenada de l'origen, es desplaça vers la perifèria del món conegut. Passat i futur, centre i perifèria formen un "moaré" entrellaçat que ens ubica en una topografia oposada a la d'una concepció lineal del temps i de l'espai. Aquesta complexitat perceptiva no seria possible sense l'existència del buit que ja definí Demòcrit, pel qual el buit és un dels elements últims i veritables de l'existent.

img01

Conditorium / Rafael Bartolozzi

El buit latent reclama el desig d'ocupació. El que està, el que es percep, el que n'emana i les associacions lícites i il·lícites construeixen una complexitat que permet ordenar cadàvers com si d'un món perfecte es tractés.

img01

D'on venen les imatges? On van les imatges? / Jordi Abelló

Sense so ni paraula, la imatge disgregada del seu origen navega retrobant matèria receptora. Imatges de cossos que ja no són, es mostren amb la voluntat explícita d'en Jordi Abelló d'alliberar-les de tot condicionant per mostrar-les al receptor amb una estranya nuesa.

img01

Banc de Crèdit / Francesc Vidal

Una obra de arte que carece de valor artístico, por progresista que sea en lo político, no tiene fuerza. - Mao Tse Tung "El libro Rojo". Ni Mao va poder acceptar l'atorgar a la funció artística la simple funció comunicativa, el fet de ser capaç de transportar un missatge ideològic. L'art com a idea implica una forma capturada per la raó, pel límit ideològic, pel moment i la moda, per les dimensions espai-temporals del moment concret. Si l'art és alguna cosa implica la dimensió que s'obre quan la capacitat significativa del logos es clou. L'art veu del regne del sentit i no del significat, per la qual cosa transporta en el seu nucli un forat negre, carregat d'energia no visible, buidat de consciència antròpica. Buit perfecte que permet el transit del significat, la diàspora de la idea, el veritable sentit de la pluralitat. I aquesta és la por dels iconoclastes que retraten en Francesc Vidal i Alexandre Galera, una por que s'encara no a la falsedat de la imatge simbòlica, sinó als discursos que s'obren darrera.

img01

Netninots / Mim Juncà

La proposta de Juncà es basa en la íntima convicció de què el concepte "realitat" és quelcom que només existeix en la mesura que és pur esdevenir. NET NINOTS és, en aquest sentit, una presa de consciència: Juncà fa temps que ha dit adéu a la matèria; el seu món és virtual com, de fet, qualsevol representació. L'objectiu, en darrera instància, és que ens reconeguem en uns éssers animats que tendeixen a dissoldre's, a desdibuixar-se en microrelats que no sabrem on comencen ni on acaben...

img01

Espai Recíproc / Àlex Nogué

El buit latent reclama el desig d'ocupació. El que està, el que es percep, el que n'emana i les associacions lícites i il·lícites construeixen una complexitat que permet ordenar cadàvers com si d'un món perfecte es tractés.

img01

No Destino Des / Quico Estivill

Negar TOTA possibilitat de futur és negar que hi hagi destí. NO DESTINO DES conté en forma de falsos prefix i sufix una doble negació (des i no). Una habitació sense finestres no ofereix cap mena de destí al seu inquilí, a no ser, és clar, que decideixi emprendre un viatge mental.

img01

Adéu, matèria, adéu / Francesc Torres Monsó

El que proposa aquest projecte es posar de manifest com aquest fet no està renyit amb la possibilitat d'argumentar com Berkeley: ésser és ser percebut avui més que mai, ara que la visualitat té caràcter de pandèmia i el món s'aplaça en benefici d'una vitalització creixent. La mirada d'un artista com Francesc Torres Monsó, format en els seus orígens en una disciplina clàssica com l'escultura (completament lligada a la matèria i a l'espai) i la seva progressiva adopció d'un llenguatge més conceptual ens pot il·luminar al respecte, més encara si tenim en compte que per a ell és la primera incursió en el món del net art.

06/07

Curator: Eudald Camps

05/06

Curator: Gala Pujol

img01

Midnight / Olia Lialina & Dragan Espenschied

La creu de navegació de Google Maps s'ha convertit en un dels elements de Web2.0 més inconfusibles en la xarxa actualment. Apareix integrada en un gran nombre de webs per proporcionar una interfície de localització per a tot tipus de dades: on s'han fet aquestes fotografies, on es venen aquestes cases, on hi ha major nombre de crims en aquesta ciutat, on trobar el Burger King més proper,... Però una vegada l'any quan cau la mitjanit (MIDNIGHT), els avantpassats del les Grans Interfícies d'Usuari surten de les seves tombes...

img01

Omisa / Ricardo Trigo

És evident que tan Internet com un altre tipus de tecnologies ofereixen la possibilitat de connectar mentalment les persones, aprofitant aquests mitjans tecnològics aconseguirem a partir de la xarxa provocar repercussió física. El mitjà per l'enllaç entre el virtual i el físic és un artefacte teledirigit des d'Internet: OMISA.

img01

Fada'íat / Daf Ta'ia

*Fada'íat: El rencontre* ha estat realitzat per Daf Ta'ia. Aquesta peça pretén ésser una presentació en un format sintètic-plàstic que fins ara no s'havia usat del projecte Fada'iat http://fadaiat.net. Fada'iat experimenta la construcció d'una heterotopia comunicacional, espacial i mito-poètica en el context de vorera de la tensa i cruel frontera d'Europa i Àfrica.

img01

Life in Progress / Manel Bayo

Manel Bayo es sotmet durant 30 dies a la voluntat dels internautes. A partir del 15 de juny de 2006, tothom qui vulgui podrà donar instruccions a l'artista. Instruccions que es compromet a complir.

img01

De LTM Machina / Oscar Abril

De LTM Machina (Sobre la Máquina LTM) és un hipertext sobre el funcionament del projecte de música d'acció Low-Tech Music (Música de Baixa Teconologia) de l'artista sonor Oscar Abril Ascaso. Partint d'aquest nivell, De LTM Machina (Sobre La Máquina LTM) acull un lloc col•laboratiu a través del qual es configura una crònica sobre el context històric de la LTM (Low Tech Music): l'escena performer espanyola de 1994 a 1999.

img01

Homobilis / Guillermo Trujillano

Per a Homobilis, Trujullao ha demanat, a diversos artistes la seva col·laboració mitjançant, un petit dibuix o una sintonia de mòbil que qualsevol podria baixar-se de manera totalment gratuïta al seu mòbil. Però no oblidem el factor sorpresa... Pot ésser que Trujillano vulgui dir-nos alguna cosa més a través d'aquest gest de banalització de l'obra d'art...

img01

Construir con palabras / Eugenio Tisselli

"Building for words" és el treball estrella dels tres que presenta Tisselli en l'edició 2004 de Container. La peça és una proposta d'art generatiu, que es busca a si mateix més enllà del típic, més enllà de l'algoritme capaç de generar infinites imatges o frases calidoscòpiques formalment diverses, però conceptualment idèntiques . "Building for words" es serveix de l'escriptura més poderosa del món contemporani: la programació. "Building for words" es serveix com mai de l'al·legoria més poderosa del món contemporani: la ciutat.

img01

La casa del performer / Lluís Alabern

Lluís Alabern ens convida a una casa (la seva). Ens convida a jugar amb espais i vivències (les seves). I ens convida a interactuar amb les persones (la seva família). Un diàleg íntim amb desconeguts amb una posada en escena més pròxima al performer que al cineasta, amb l'objectiu de què el propi artista posi a prova la seva capacitat de mostrar-se a un públic desconegut que accedeix a la seva intimitat via Internet.

04/05

Curator: Mery Cuesta

03/04

Curator: Glòria Bosch

img01

Pornografies / Manel Bayo, produit per La Plataforma

Joc visual que proposa a l'usuari l'exploració d'un espai interactiu a partir d'imatges provinents del món de la pornografia a la xarxa.

img01

DTM / Jordi Mitjà

Un hipotètic mercat ambulant ens introdueix en els treballs artístics de Jordi Mitjà. Aquest digital top manta, amb instruccions d'ús, necessita que l'espectador vulgui moure's per l'escroll... L'obra, per no esdevenir un mecanisme mandrós, com diria Eco, provoca un esforç en el viatger virtual, incita el sentit de cooperació del lector, per completar el joc.

img01

Com.flors / igac

Joc interactiu, a partir dels dibuixos de 200 escolars gironins que va produir La Plataforma en el marc de l'exposició de Flors a la Ciutat de Girona l'any 2003.

img01

No llocs / Pep Canaleta, Elena Genís, Narcís Gironell, Clara Oliveras, Anna Pigem i Esteve Subirah

Amb les noves tecnologies i en especial en el món informàtic, han aparegut nous espais d'espera, temporals i físics, rellotges, rodonetes, icones... que t'indiquen que per aconseguir allò que desitges t'has d'esperar. Reflexionant sobre com es visualitza aquesta espera i com intervenir-hi, sis artistes Pep Canaleta, Elena Genís, Narcís Gironell, Clara Oliveras, Anna Pigem, Esteve Subirah i dos tècnics Jaume Teixi i Manel Bayo ens proposen noves maneres de combatre l'espera informàtica amb un programa instal·lable (pc/mac) que s'activarà quan l'ordinador ens fa esperar.

img01

Phenomena / Carles Congost

Tot i ser un projecte pensat per Internet, Carles Congost, amb "Phenomena", el que fa és posar en evidència les mancances i particularitats d'aquest mitjà. En un món on no hi ha un art integrat ni resistent, sinó que tot conviu sense fronteres, la comprensió i la fascinació pels camps de l'estètica com a barreja generalitzada, crea uns altres tipus de dispositius que engendren un lèxic infinit de formes.

img01

malaialam / Marcel Dalmau i Job Ramos

Les trames, les veus i les raons deductives desapareixen a favor d'uns indicis que deixen de ser-ho en la seva pròpia transformació. Marcel Dalmau i Job Ramos han penjat a la xarxa una exposició, Malaialam, que es nodreix precisament d'aquest canvi constant. Si per una banda els recursos de la xarxa permeten reinterpretar -el que ells dirien metàfores de la pròpia xarxa Internet-, per altra banda a la proposta visual s'hi afegeixen aquells continguts de text que són com deixalles ressituables. Nosaltres com a espectadors, prement intro podem navegar a través de múltiples possibilitats, contextos i significats. Són els llocs on els autors ens porten, allà on només variant contextos la ironia de l'art pot fer més efectiu el desplaçament del sentit.

img01

Coses i colors / Jordi Puig

Jordi Puig genera imatges a partir de la divergència entre existències (reals i virtuals) per acabar fent explícita la visió del que no té nom ni lloc, una visió on podem parlar d'una gran tècnica fotogràfica, sense paranys més enllà del conflicte visual entre el que nosaltres veiem i creiem, però també de l'element pictòric per la manera d'utilitzar el color, i de la poètica a l'hora de manipular les emocions sense acceptar les regles del joc.